andreea

DIFERENCIA ENTRE AVI I MPG:

MPEG: l’estàndar de les empreses.

Els principals estàndars desenvolupats per aquest grup són:

* MPEG 1: fitxer base per al desenvolupament de vídeo sobre CD el VideoCD. Té tres nivells de codificació i el tercer correspon a l’àudio i s’anomena Mp3.

* MPEG 2: Conjunt d’estàndars de fitxers que han servit per a desenvolupar els principals entorns de vídeo digital com el DVD, la TDT, o la transmissió de Televisió Digital per Satèl.lit.

* MPEG 3: Estàndar pensat per a la Televisió d’ASlta, definició que es va deixar de banda perquè mpeg2 ja podia cobrir aquestes necessitats.

* MPEG 4: Estàndar pensat com a contenidor multimèdia de diferents objectes d’àudio, 3D, etc. Permet certa interactivtat. Actualment es fa servir en nous perifèrics com les Playstation, els ipods o els mp4

* MPEG 7: Estàndar que mitjançant llenguatge Xml intenta vehicular les diferents metadades dels vídeos i els seus continguts interns.

* MPEG 21: Estàndar que vol normalitzar els drets i metadades dels diferents continguts que anomena objectes digitals (vídeo, àudio, etc)

AVI:
El formato AVI fue definido por Microsoft para su tecnología Video for Windows en 1992. Posteriormente fue mejorado mediante las extensiones de formato del grupo OpenDML de la compañía Matrox. Estas extensiones están soportadas por Microsoft, aunque no de manera oficial, y son denominadas AVI 2.0.

Les diferencia són que el avi serveix per formats més antics(mp3) i el MPG serveix per a formtats més moderns(mp4, playstation, ipod...)

PROPIETATS DELS FITXERS DE VIDEO DIGITAL:

La majoria de les propietats del vídeo digital són una adaptació de les pròpies del vídeo:

Còdec: Hi ha diferents códecs creats per diferents empreses, alguns d’ells s’han convertit en estàndars. Així un fitxer ”.avi” o ”.mov” tindrà els seus corresponents códecs que en alguns casos són els mateixos com el codec DV estàndar per a edició amb càmeres DV. O el Dvix per a una alta compressió.

Framerate: És el nombre d’imatges per segon. El frame pot ser entrellaçat amb dues imatges o desentrellaçat. El nombre de quadres per segon se l’anomena FPS Frames per Second. En la majoria de fitxers de vídeo digital es pot variar i escollir els fps que es volen fer servir.

Bitrate: La taxa de bit representa la quantitat d’informació que es pot guardar en un medi per unitat de temps. Això depèn de diferents factors, com són la freqüència de mostreig utilitzada per digitalitzar els materials multimèdia, els bits emprats per codificar la informació i la manera en què es fa i si es comprimeix o no.

TECNOLOGIA STREAMING:

El principal problema dels fitxers de vídeo digital és el seu gran pes i la seva transmissió per Internet. La solució a aquest problema es va trobar en la tècnica del Streaming o flux de dades. Si hi ha problemes amb l’ordinador o saturació de la xarxa, és recomanable aturar el visionat amb una pausa durant uns segons, per a què el fitxer pugui actualitzar dades posteriors al moment del visionat.

RealMedia: La casa Real Netwoorks va ser la primera en desenvolupar la tecnologia del Straming per a àudio i vídeo. Els seus reproductors real player i servidors es varen convertir en un dels tres estàndars de vídeo a la xarxa. Disposa d’un fitxer propi i un entorn de codificació. El seu desenvolupament ha rebut diferents crítiques des d’Internet, a l’igual que les seves funcionalitats.

Quicktime: L’empresa Apple va desenvolupar la capacitat d’streaming en el seu entorn a partir de la versió 4.0. Va crear un Quicktime Server i va donar la possibilitat que els fitxers ”.mov” tinguessin el downloading progressive amb una millor qualitat que els altres entorns.

Wimdows Media Vídeo: Microsoft va desenvolupar aquest entorn de vídeo per ser visionat mitjançant Windows Media Player, l’entorn de reproductor d’àudio i vídeo associat Windows. La seva dependència del sistema operatiu de Windows l’ha creat crítiques entre els diferents usuaris.

REPRODUCTORS DEL CODI OBERT:

VLC Media player: Aquest reproductor ha estat desenvolupat pel projecte Videolan, especialitzat en reproducció de vídeo, també pot fer de servidor. Llegeix la majoria de fitxers de vídeo i streaming. Fins i tot pot llegir els fitxers de vídeo flash ”.flv” sense necessitat d’estar incrustats en una pàgina web.

Mplayer: Aquest reproductor també suporta la majoria de fitxers i códecs i es pot trobar en molts sistemes operatius.